ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 159

“SENALLA”

És un cabàs d’espart o de palma més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca. També ens hi podem referit com a “senatxo”
Ve del llatí “cenaculum” el plural del qual era “cenacula” i es referia a la cambra alta d’una casa. Com que a les cambres altes s’hi guardava el gra, es considerava el graner. D’aquí en ve el nom del recipient per a portar el gra.
"El pare feia passar el cinturó per una de les nanses de la senalla i agafava l'altra amb la mà. L'omplia de blat i sembrava a mà escampant la llavor a voleia, orientant-se gràcies als saions de palla amb què havia marcat el camp."
“Sempre la veig va carregada amb la senalla de la compra. Qualsevol diria que només surt de casa per anar a comprar.”