“SARAGATA”
S’anomena d’aquesta manera el soroll, l’enrenou, l’agitació bulliciosa d’una multitud.Sembla que el mot pot venir del germànic “skarawahta”, nom amb què es coneixia la patrulla de guàrdia, però devia veure’s influït pel mot àrab “zalgata” que significava cridòria.
“Entre tots plegats han convertit la reunió en una olla de grills: hi havia una saragata que no s’entenia res.”
“XARRUP”
No digueu “sorbet” ni “txupito”, si us plau. Tenint aquest mot tan bonic i de sonoritat tan expressiva, quan beveu xuclant i paladejant, digueu que feu un “xarrup”.
Segurament té un origen expressiu. Penseu en el soroll que feu mentre xarrupeu. Però si ens posem acadèmics, hem de dir que pot ser que vingui del llatí “sorbere” i encara més de la forma “exsorbere” que significava “engolir”.
“A l’hora de fer les postres, es posa molt bé fer un parell de xarrups de ratafia.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada