ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 188

“SONSÒNIA”

Es tracta d’un so monòton i persistent. A la Plana de Vic i sobretot a pagès, recordo que també la feien servir per referir-se a una harmònica.
La paraula és una alteració de la forma catalana antiga “samfònia” que significava caramella i també cornamusa.
“Amb la sonsònia de la música que emetien per la ràdio, vaig acabar per adormir-me i no em vaig despertar fins al cap d’un parell d’hores.”