ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 183

“ESCON”

Es tracta d’un banc amb respatller alt, especialment els que hi havia fixats al voltant de la llar de foc a les cases de pagès. D’aquí es va aplicar al seient que ocupen els membres d’un parlament, que a partir del segle XVIII va passar a dir-se “escó”. Finalment també s’ha acabat donant aquest nom a l’acta de diputat.
La paraula ve del llatí “scamnum –ni”, que es referia a un escambell si era petit o a un banc si era llarg.
“Havent sopat, tocava resar el rosari asseguts als escons de la llar de foc.”
“Qui ho havia de dir que els feixistes aconseguirien prou escons per fer-se sentir al Parlament!”