ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 210 i 211

“BESTRETA”

Ara tothom parla de pagar “a compte” o fer una “paga i senyal”. No em digueu que el fet d’avançar diners no sona molt millor si l’anomenem bestreta.
El verb llatí clàssic “trahĕre”, que significava arrossegar o estirar, va canviar al vulgar “tracĕre”, d’on ve el nostre “treure” o “traure”. Bestreta és un mot derivat d’aquest verb.
“Si volem que a la botiga ens demanin a la fàbrica aquest sofà, haurem de fer una bestreta.”

“BALDAT”

Significa cansat, sense forces.
Adjectiu derivat del verb “baldar” que significa provocar en algú un esgotament important fent-lo esforçar de mala manera.
De l’àrab “bátal” (fer inútil, invalidar), en ve el castellà “baldar” del qual en vam agafar la mateixa forma.
“Jo no estic acostumat a aquest tipus de feina tan exigent. Avui he acabat ben baldat.”