“PALICA”
Aquesta paraula la fem servir sobretot per expressar que una persona té molta facilitat de paraula, que xerra pels descosits. Tot i que no pertany a la llengua normativa, jo l’havia sentida molt a casa i penso que es mereix figurar entre els mots que convé rescatar, a desgrat que algú pensi que es tracta d’un barbarisme procedent del castellà. Que em perdonin els puristes!Es tracta d'una adaptació del castellà “palique” que fan servir per referir-se a una conversa sobre temes quotidians i intranscendents. (“Estuvimos de palique hasta las tantes.”)
“Ui, aquell no el faràs pas callar, té molta palica!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada