REFLEXIONS DE JUBILAT, 74

VOLEU DIR QUE CAL PARLAR D’EN DANI ALVES?

Quin interès poden tenir les declaracions d’aquest personatge en una entrevista? Es veu que molt, si tenim en compte que va aparèixer a tota plana a la Vanguardia. Quin era l’objectiu d’aquesta entrevista? Satisfer la morbositat els lectors? Col·laborar en la versió de l’interfecte per a la seva defensa? Tenint en compte que l’entrevista també es va emetre al programa de l’Ana Rosa, podeu imaginar la resposta, que en cap cas seria la d’aportar informació perquè els interessats poguessin contrastar-la.
A ningú se li escapa que l’entrevista es va realitzar a petició del presumpte violador, no pas dels mitjans de comunicació per als quals treballa la Maika Navarro, experta en temes criminals i morbosos. Es tractava d’una estratègia més de la defensa del “presumpte” violador que fa aigües des del primer dia.
I tot això mentre els pactes postelectorals van augmentant la taca de regressió democràtica arreu de l’estat. Sembla ben bé que no sàpiguen què més buscar per tapar o difuminar la misèria ètica i social que la política està aplicant en la seva tasca de governar i treballar en teoria per al benestar i la millora de la societat.