REFLEXIONS DE JUBILAT, 63

ENCARA MÉS SOBRE EL PAÍS VALENCIÀ

Si no fos tan greu, semblaria ben bé un acudit d’aquells tan ximplets. Com a vicepresident del País Valencià (no es pot dir així, cal dir Comunitat Valenciana) tindran un extorero, que a més a més serà conseller de cultura.
Donar la responsabilitat de la cultura d’un país a una persona amb una formació tan notable com la que es pot aconseguir fent els estudis de “torero” és una presa de pèl dins el procés de revenja política que han engegat al país germà. El país era propietat exclusiva dels del PP i es comportaven d’una forma tan escandalosament desvergonyida que res no feia pensar que podrien arribar a perdre’n la propietat. Però l’entesa entre els sociates i els de Compromís els va esclatar als morros i van llepar de valent.
Ara comença la revenja, i la unitat de la nostra llengua en serà la primera víctima, ja ho han deixat palès. Venen temps molt difícils, més del que ens puguem imaginar, perquè ara ja han posat la primera pedra i això no té aturador.
Preparem-nos pel que pugui passar després de les eleccions del juliol. Preparem-nos per un recargolat i traïdor Decret de Nova Planta. Perquè no podem oblidar que tenen la judicatura de la seva part i aquests encara no han acabat la feina a Catalunya. Ah!, i no cal comptar amb Europa, perquè ni tan sols hem aconseguit que el català hi sigui llengua oficial.