REFLEXIONS DE JUBILAT, 59

AIXÒ DE L’EXTREMA DRETA

Siguin identitaris d’aquí o ultranacionalistes espanyols, tenen la mateixa consideració de feixistes i, per tant, cal vacunar-se contra els efectes que la seva podrida dialèctica tenen sobre la democràcia que només usen instrumentalment malgrat que no hi creuen i la volen esborrar.
Hi han sigut sempre, amagats darrere sigles que els protegien i els mantenien camuflats, però s’han destapat i ara actuen amb un desvergonyiment preocupant i sense amagar la seva condició i les seves intencions. Sentir com cantaven a ple pulmó “¡Hemos pasao, hemos pasao!” la nit electoral, fent referencia al “¡No pasarán!” de la resistència madrilenya a l’exèrcit feixista en la Guerra Civil ens hauria de preocupar, i molt!
Han tret un fotimer de vots i tothom se n’estranya, però al cap i a la fi només s’han limitat a dir el que volien sentir els de les classes més benestants que no s’atreveixen a verbalitzar-ho i les persones de classe més humil, les més incultes i necessitades, fartes que el sistema polític no els escolti ni resolgui els seus problemes.
És molt curiosa aquesta pinça social que conflueix en unes sigles llatines (potser per fer creure que tenen una certa cultura). Tant de bo aquest moviment acabi autodestruint-se com ho han fet els de color taronja, però aquests energúmens són d’una altra espècie i han vingut per quedar-se, tal com indica el corrent europeu de molts països, fins i tot els nòrdics que semblaven d’allò més cultes i civilitzats.
Almenys procurem que no creixin en nombre, perquè els haurem d’acceptar com un mal inevitable.