REFLEXIONS DE JUBILAT, 64

DOBLATGE EN CATALÀ

Que una sèrie feta amb diners d’aquí (encara que només aporti el 30% del pressupost) s’hagi de rodar en castellà i doblar-la al català per emetre-la a TV3 és una estupidesa que m’haurien d’explicar molt bé perquè la pogués entendre i acceptar, però ja se sap que hi ha moltes coses que no arribarem mai a entendre i més val que no ens posem pedres al fetge. En castellà, suposo que es traduiria per “meteres piedras en el hígado”.
Dic això perquè en el primer episodi de “Cites Barcelona” vaig sentir algunes expressions que em van fer mal en allò més íntim que no sona, en fi que vaig sentir-hi com una coça. No es tractava del llenguatge espontani d’un presentador a qui l’assessor lingüístic no hagués tingut temps d’aconsellar-lo en alguna de les seves expressions, es tractava d’un doblatge sotmès a guió i, per tant, preparat i revisat.
Sentir fins a dues vegades l’expressió “quan el riu sona, aigua porta”, una traducció literal del castellà “cuando el río suena, agua lleva”, té la categoria d’atemptat lingüístic i algú hauria de demanar perdó per aquest delicte. Per cert, podrien haver optat per l'expressió "quan els gossos lladren, alguna cosa senten", que pertany a la nostra paremiologia.
Que consti que no soc ultraconservador en matèria lingüística, però a força d’anar acceptant i normalitzant aquestes perversions lèxiques i semàntiques, potser sí que d’aquí a pocs anys parlarem tots “catanyol”.