REFLEXIONS DE JUBILAT, 55

SUSPESOS EN COMPRENSIÓ LECTORA

L’informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectora) ens acaba de deixar completament retratats. Els alumnes de 4t d’EP de les escoles del nostre país estan a la cua de la resta d’autonomies avaluades. Per darrere només hi ha Ceuta i Melilla. No, no cauré en l’acudit fàcil, no patiu, però deixo que us l’imagineu sense que us calgui verbalitzar-lo.
Com hem arribat aquí? Com hem pogut permetre aquest deteriorament de la qualitat d’aprenentatge a les nostres escoles? Se m’acudeixen diversos factors a considerar, però em fixaré en el més evident.
La pandèmia hi ha tingut alguna cosa a veure, però també hauria hagut d’afectar la resta d’autonomies i no és el cas. De fet els alumnes amb millor comprensió lectora als 10 anys són els asturians, una cosa poc sorprenent si tenim en compte que el seu sistema educatiu bàsic està molt disseminat en petites escoles rurals i tenen poca immigració. Però el nostre cas és més complicat. Si partim de la base que el 60% d’alumnes no tenen el català com a primera llengua a casa, un any i mig sense el referent constant del català a l’escola segur que els ha perjudicat més que no pas els qui a l’escola tenen només la llengua castellana com a vehicular.
Però no fa gaire vam conèixer que els resultats de l’Escola Vedruna Àngels (en ple barri del Raval de Barcelona) té resultats excel·lents a la prova de català de competències bàsiques. Si tenim en compte que tenen alumnes de 26 nacionalitats diferents i que només 1 de cada 10 parla el català a casa, alguna cosa deuen estar fent bé aquest equip de persones. Potser seria un bon moment per demanar-los què cal fer.
De fet no hi ha altra solució que garantir més hores de lectura comprensiva sobre paper. I si aquesta lectura és amb guia o acompanyament de l’adult, molt millor. No llegir sobre pantalla, que provoca sempre l’ansietat de trobar respostes ràpides i no facilita la concentració. El paper exigeix més reflexió, més pausa i concentració, unes habilitats que van perdent a força de passar-se les hores davant un mòbil, un iPad, una tauleta o un ordinador.
Potser a força de rebre clatellades algú posa una mica de seny i recuperem i reforcem l'imprescindible treball sistemàtic de llengua, una tasca que en cap cas no s’hauria de confiar als famosos projectes. Ara semblen la “panacea” i em fa por que resultaran una autèntica “capsa de Pandora”.