REFLEXIONS DE JUBILAT, 57

ENCARA MÉS SOBRE LA COMPRENSIÓ LECTORA DE LA MAINADA

He llegit a l’Ara un article de l’Alba Castellví, exprofessora de didàctica de la literatura infantil i juvenil, que m’ha afegit mitja tona de preocupació al voltant de la feina dels mestres a l’escola pel que fa a encomanar el gust per la lectura i l’interès per la literatura.
No hi ha cap mestre que surti de la universitat sabent com ho ha de fer per ensenyar a llegir. Els futurs mestres de primària creuen que això ja ho fan a infantil, quan la majoria de nens i nenes de primer de primària o tenen moltes dificultats lectores o simplement no en saben gens. Els mestres d’educació infantil tampoc no ho veuen perquè se suposa que aquest contingut didàctic es deu donar als que cursen primària. Els uns pels altres, i la casa sense escombrar!
Quan l’Alba explica la seva experiència el primer dia de classe amb estudiants de tercer curs de mestre de primària, refereix una realitat espaterrant. De la vuitantena d’alumnes que tenia, una seixantena no recordaven cap llibre llegit en edat escolar o bé el recordaven amb disgust. Quan va fer la pregunta de si els agradava llegir, la majoria va confessar que gens ni mica. No només detestaven aquesta activitat, sinó que ho reconeixien sense cap vergonya ni propòsit d’esmena.
Què voleu que us digui! En la reflexió d’abans-d’ahir només parlava d’un parell de causes dels mals resultats en comprensió lectora, i aquí en teniu una altra. Em resistia a posar el dit a la llaga dels professionals de l’educació, per allò del corporativisme que et porta a no voler parlar malament dels qui exerceixen la que ha estat la teva professió, però em sembla que convé un replantejament seriós abans el carro ja estigui al mig del pedregar.
La trista experiència que tenim a casa, en la persona de la nostra neta, ens diu que cal començar a estirar les orelles i demanar responsabilitats. A finals de segon de primària ens vam adonar que tenia serioses dificultats lectores i quan els seus pares ho van comentar a l’escola sembla que se’n van sorprendre perquè prou que agafava el llibre a l’hora de lectura. Només cal que us digui que eren divuit nens i nenes a classe i que tenien dos mestres durant la majoria de les hores lectives. Oi que no fa falta que digui res mes?