REFLEXIONS DE JUBILAT, 39

EXCÉS CONSERVACIONISTA

Veig que en Jacint Raurell (arquitecte, i per tant persona amb dret a opinar en matèria d’urbanisme) té el mateix pensament que us vaig exposar fa quatre dies parlant de l’edifici del núm. 1 del carrer de la Soledat.
En un extens article a El 9 Nou, parla d’excessiu conservadorisme arquitectònic i d’integrisme normatiu a Vic. Ho fa aprofitant les dues cases ensorrades del carrer Nou, la façana de les quals va col·lapsar i es va aterrar cap al carrer per on sortosament en aquells moment no hi passava ningú, malgrat ser una hora (sortida de les escoles) en què hi sol haver força vianants.
Ja fa uns anys que un amic va voler reformar una casa a l’avinguda Montserrat i no li van deixar tocar ni un totxo de la façana, malgrat que el seu aspecte exterior no mereixi l’atenció de ningú perquè no presenta cap característica especialment remarcable. Això vindria a confirmar aquest integrisme normatiu de què parla.
Contràriament a la manera com s’aplica la normativa, ell és més del parer d’enderrocar per complet l’edifici i obligar a la reconstrucció mimètica de la façana, en cas que signi digna de ser conservada. D’aquesta manera se simplificaria la tasca dels tècnics i de l’empresa constructora, i de passada s’estalviarien riscos innecessaris.
A veure si amb el canvi de govern al consistori es poden començar a mirar aquestes normatives d’una altra manera menys integrista.