REFLEXIONS DE JUBILAT, 33

L’ALTRA VIDA DE LES CULLERETES

Un altre cas de misterioses desaparicions en el marc de la llar (com el dels mitjons) és el que té a veure amb les culleretes, tant les de cafè com les de postres. Estic més que segur que hi ha tema per a investigar. Encara recordo que fa uns anys els nostre fill, cansat veure que sempre n’anàvem justos, un dia ens en va portar dues dotzenes que va arreplegar d’una oferta que feien a no sé quin magatzem (segurament devia ser xinès) on comprava per a la seva empresa.
Us voleu creure que no en queden ni la meitat? Ara em direu: “Això és que no vigileu bé quan llenceu la brossa i acaben al contenidor.” Jo no negaré pas que pot ser que alguna s’hagi esquitllat per aquesta via, però em nego a creure que sigui la causa principal de la seva constant i programada desaparició. Malfiat de mena, he arribat a espiar d’amagat si veig corredisses per la cuina quan tot està fosc i tranquil. Penso que en el cas dels coberts, per allò que són la mainada de la colla, deuen ser també les més bellugadisses. Doncs no he arribat a clissar-ne cap que es volgués fer fonedissa mentre la cuina està tranquil·la.
He arribat a pensar que en algun racó de casa hi ha d’haver una trobada de culleretes que deuen gaudir de la seva festa rave particular mentre es foten de nosaltres. Però no hi ha manera de saber on tenen establert el campament.
L’altre dia li vaig comentar a la meva dona que volia comprar un detector de metalls per escodrinyar tots els racons que són de difícil accés, però més enllà de posar cara de commiseració i fer una rialla un punt foteta no he obtingut el suport anímic que em calia.