REFLEXIONS DE JUBILAT, 24

UNA PARÒDIA DESAFORTUNADA

El dia que vaig veure la Judit Martín, habitual col·laboradora del programa de TV3 “Està passant” d’en Toni Soler i en Jaïr Domínguez, disfressada de Virgen del Rocío en aquella entrevista improvisada que tantes vegades m’ha fet petar de riure, d’entrada em va fer gràcia, però a mesura que el gag anava avançant em va provocar una certa incomoditat i vaig ser conscient que allò duria cua.
Vaig pensar que la conya per la conya i l’acudit fàcil arran de la sexualitat del personatge i del tracte al seu fill (un nino amb corona que volava de mà en mà), era perfectament prescindible posat que estaven convençuts que feriria moltes sensibilitats ja de per si hiperbòliques com ho són les andaluses en matèria religiosa.
Estic convençut que si l'entrevista s'hagués fet a la Mare de Déu de Montserrat no hauria aixecat tanta polseguera.
Vagi per endavant la meva condició de persona aconfessional i agnòstica, per tant gens propensa a defensar institucions desfasades i de coherència dubtosa amb la missió que prediquen. Tot i així, conec força bé la societat on he nascut i visc, i soc respectuós amb uns orígens, una cultura i una història (això inclou el Cristianisme) que ens ha portat fins el present.
La llibertat d’expressió és sagrada, en soc conscient i en seré sempre un fervent defensor, però quan s’exerceix sense un objectiu clar i sabent que hi haurà qui se sentirà profundament ofès, hauria d’obligar a qui en vol fer ús a meditar un parell de vegades on posa els seus límits.