REFLEXIONS DE JUBILAT, 32

EL CATALÀ MÉS ENLLÀ DELS PIRINEUS

Estem tan capficats en la nostra misèria nacional veient com cada dia que passa hi ha una nova picabaralla entre els que haurien d’anar units per mirar de demanar una millora en el tracte que l’estat ens dispensa, que segurament ens ha passat desapercebuda una notícia que sembla treta d'aquests verals durant el franquisme.
Cinc alcaldes de cinc ajuntaments de la Catalunya Nord han hagut d’anar a judici per respondre davant la justícia del crim d’haver permès que els seus regidors parlessin català als plens municipals. La denúncia del prefecte francès ha sigut atesa per la judicatura de forma tan ràpida i eficient com ho és la que ens assetja d’ençà que vam gosar fer un referèndum.
Amb els cinc alcaldes s’han assegut al banc dels acusats la nostra llengua, la nostra cultura i els 8 milions de parlants catalans. I mentrestant Europa fa veure que no concerneix res, que tots aquests greuges cap a les llengües i cultures minoritàries (ep!, que la nostra no ho és tant com altres oficials) són problemes interns de cada país. Estem parlant de França, que és una democràcia amb pedigrí i consolidada! Només faltaria!
Ho tenim realment fotut si pensem que algun dia rebrem algun cop de mà des de l’altra banda dels Pirineus o pel cantó de mar.