divendres, 14 d’abril del 2023

REFLEXIONS DE JUBILAT, 29

EL MÓN RERE ELS MIRALLS

Avui, mentre procedia a retallar-me la barba perquè ja començava a fer pinta de patriarca grec, observava atentament el pas del temps en una fesomia que es mostra cada dia més calba, amb més papada i arrugues, però que tinc tan acostumada que ja no m’inquieta. Per allò que dic que a partir de certa edat el cervell acostuma a divagar, m’he trobat reflexionant sobre les característiques del món que hi ha rere els miralls. I ho he trobat apassionant.
Resulta que, ben mirat, aquest món simètric (té la dreta a l’esquerra i viceversa) es troba fragmentat en milions de finestres sense que cap d’elles pugui abastar-ne la totalitat. Es tracta d’un món de només dues dimensions, més prim que el paper de fumar, i està condemnat a repetir de manera eterna els moviments que els del nostre món determinem. A més a més, deu ser un món de silenci sense cap mitjà com l’aire que pugui transmetre el so.
Llavors he pensat en la possibilitat de visitar aquest món per poder experimentar en cos propi aquestes sensacions de què us parlava, la més inquietant de totes la de no tenir llibertat per a cap moviment i estar condemnat a repetir amb rapidesa i exactitud el que el meu avatar fes al món que coneixem. De seguida he descartat la idea perquè, a banda que no sabria pas com accedir-hi, el meu cos voluminós difícilment tindria cabuda en un espai tan prim. A més a més, si és un món silenciós, com m’ho faria per cridar que em vinguessin a rescatar si no m’acabessin de fer el pes les condicions de vida?
Ja ho veieu. Qui no té feina, el gat pentina, que diuen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada