DE LA LLENGUA ORAL DELS JOVES
Potser són manies meves i m’estic capficant amb una cosa que en el fons és producte per una banda de la meva deformació professional i, per l’altra, d’uns certs prejudicis arran de la societat que entre tots estem construint.El cert és que darrerament em fixo en com parla la gent jove i em fa l’efecte que cada vegada tenen un discurs més escarransit: frases curtes, vocabulari escàs, barreja de llengües, repetició d’estructures i expressions... Sentir com entrevisten un noi o una noia per la tele o la ràdio i adonar-te de les empentes que té per construir un missatge coherent és el més habitual. Per cada un o una que trobeu que parli amb una certa fluïdesa, en trobareu cinc que s’ho han de ben menester.
A veure si és que, mal acostumats a comunicar-se teclejant amb el mòbil o l’ordinador, estan perdent capacitats pel que fa a la producció de llenguatge oral. A veure si, massa pendents que el món els arribi a través dels ulls, se’ls està avariant la via auditiva. Pot ser que els manqui el model lingüístic que els mestres els aportàvem en les classes magistrals que han desaparegut?
En tot cas, diria que anem per mal camí, però també pot ser que vagi errat de mig a mig i tot plegat siguin imaginacions meves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada