dimarts, 11 d’abril del 2023

REFLEXIONS DE JUBILAT, 25

UNA IMATGE INQUIETANT

Què sentiríeu si en plena Setmana Santa us arribés la imatge d’un bisbe de l’església d’aquí fent un petó a la boca a un nen, ensenyant-li la llengua i demanant-li que la hi llepés? Exacte, el mateix que jo: repugnància!
Ja ho sabem que el Dalai Lama, amb tota la seva santedat i espiritualitat, no deixa de ser humà, que els humans envellim i que tots acabem fent catúfols d’una manera o altra com en Ramon Tamames, però cal suposar que aquest personatge deu tenir gent al seu voltant que ha de vetllar per la seva imatge pública. Bé que deu rebre algun tipus de consell o d’assessorament.
Inquietant, molt inquietant, sobretot venint de qui ve, que d’alguna manera té un reconeixement universal de bondat i és Premi Nobel de la Pau. Per tant em puc imaginar què deuen ser capaços de fer altres persones que viuen la seva espiritualitat de forma molt lleugera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada