REFLEXIONS DE JUBILAT, 35

QUÈ US DEIA!

Fins a quatre ministres sociates, dues ministres que poden i no saben si volen sumar, i per acabar de guarnir el pastís amb una cirereta, l’amic dels narcos gallecs: en Feijóo. Tots cap a Barcelona a fer-se veure per si poden arreplegar uns quants vots a les properes municipals, però amb la vista posada a l’horitzó de les generals que potser estan més a prop del que ens pensem. Veieu per què us deia allò de portar l’escombra?
Em quedo amb les paraules d’aquest darrer, tot i que posats a repartir estopa segur que en mereixerien tots set. Va aquest pallús de cervell adormit i diu que s’alegra de comprovar que a Catalunya estigui avançant el constitucionalisme. Quina perspicàcia la seva! I on ho devia veure? A les parades envoltades amb una bandera bicolor, a les fundes de les roses, a les esteses de llibres on predominava l’única llengua que entén? (Dic l’única perquè quan vol parlar en gallec es limita a canviar la flexió dels verbs) Malgrat aquest beneit i els altres sis “figures” que van aterrar a la nostra capital, malgrat tots els de segona fila que també es van passejar arreu del país, vam demostrar que això nostre és únic i vam tornar a batre rècords en tots els sentits. Sentir com a Girona el 70% dels llibres venuts van ser en català (suposo que a Osona el percentatge és més alt), em diu que no està tot perdut, que almenys la reserva espiritual del país (que es troba fora de Tabàrnia) es manté ferma. Ara només falta que decidim reconquerir (culturalment, eh!) el que ens manca de país.