REFLEXIONS DE JUBILAT, 22

TATUATGES

Deu ser que no tinc ànima de mariner, tot i haver fet la mili a la Marina on ni tan sols vaig aprendre a nedar, i per això sempre m’he mirat els tatuatges de cua d’ull.
Això de gravar-se una imatge o un rètol a la pell ho trobo més aviat agressiu cap a la pròpia persona, i allò que veig pel carrer en la majoria de casos em resulta desagradable, ben al contrari del que deuen pensar els que llueixen tatuatges com si es tractés d’una obra d’art.
Pensar que allò que t’hi graves ho duràs damunt la pell tota la vida ho trobo senzillament inquietant, tant inquietant com foradar-se el cos en qualsevol punt per poder-hi clavar anelles, claus, arracades, cadenes... No es tracta d’un vestit, unes sabates o un tallat de cabells per anar a la moda, sinó d’una cosa permanent de la qual et pots penedir la resta de la teva vida. O sigui que els negocis aquests que tenen una estètica tota tenebrosa i es dediquen a tatuar i fer forats, si fos per mi haurien de tancar per manca de parròquia.
Però avui he trobat una imatge que m’ha fet trontollar les meves conviccions. Us la deixo perquè la trobo senzillament interessant i divertida. A veure si encara...