dimecres, 5 d’abril del 2023

REFLEXIONS DE JUBILAT, 20

ELS TEMPS HAN CANVIAT

El 3 d’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals després de la dictadura. Les recordo com una festa de la democràcia. Suposo que com que veníem de temps foscos i no teníem cap mena d’experiència en això dels processos democràtics, ho vam viure amb una il·lusió considerable perquè havíem de triar els veïns que ens representarien en el govern més proper a nosaltres, els de cada poble, vila i ciutat.
A les llistes que s’hi presentaven, tot i que hi havia figures dels aparells dels partits polítics, tinc la constància que hi havia moltes persones d’aquelles que havien treballat per la seva comunitat des de sempre, des d’associacions i entitats que havien lluitat per mantenir la cultura, les tradicions, la llengua.
Es tractava de persones que tenien voluntat de servei, perquè era el que havien fet durant tota la seva vida des del compromís personal. No obeïen a consignes de partits ni actuaven per tacticisme a fi de mantenir-se en un càrrec que la majoria van desenvolupar de forma gratuïta i voluntària.
Quan aterro a la realitat actual, quaranta-quatre anys més tard, m’adono que aquelles persones sense formació democràtica que posaven el seu saber al servei de la ciutadania en l’exercici de càrrecs que desenvolupaven des del voluntarisme han desaparegut del mapa.
Resulta que als ajuntaments hem acabat tenint persones que cobren com a professionals de la seva àrea, però cal contractar tècnics perquè desenvolupin la seva tasca, no sé si perquè no disposen de prou temps de dedicació o bé no tenen ni idea del que gestionen.
Ja ho sé, ja ho sé que rebré algun castanyot. Ja sé que no es pot generalitzar, que de persones altruistes n’hi ha a tot arreu. No parlo d’aquests, que voldria que no fossin només l’excepció, em refereixo als qui els votants diria que tenim força apamats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada