RECUPERAR EL PRESTIGI

Quan vam recuperar la Generalitat amb l’arribada d’en Tarradellas (1977), només teníem una imatge, un símbol, un prestigi del personatge, i un buit de poder per exercir que es va haver d’anar guanyant a petits passos. En aquells moments jo estava fent la mili a Madrid (a la Marina, que ja té collons la cosa!) i parlant amb personatges amb galons que voltaven per aquelles oficines on es xerrava molt i no es pencava gens em vaig adonar que li tenien un respecte especial, fins i tot gosaria dir que una certa por argumentant que havia aterrat amb aires de virrei.
Què ha passat entremig fins arribar a la situació actual? Moltes coses, massa de reprovables al meu entendre, però esmentaré les dues darreres que han estat determinants: l’aplicació del 155 i el govern d’en Torra que ha estat una olla de grills de la qual el president en va sortir per la porta del darrere amb una inhabilitació que fa temps que penso que va ser perfectament buscada.
I ara ens trobem que tenim una Generalitat amb poders (cada vegada més limitats, potser) i una manca total d’imatge, de prestigi. A això fins i tot hi va contribuir el senyor Torra dient que l’actual autonomia era un fre per a la independència. Amb missatges d’aquest tipus no es recupera la confiança en la institució. I amb espectacles com els que ens ofereixen aquests darrers dies, tampoc!
La feina d’en Pere Aragonès, si aconsegueix la investidura d’aquí a uns mesos, perquè la cosa va per llarg, serà precisament la de recuperar aquest prestigi, aquesta imatge simbòlica de què parlava. Altrament, ens instal·larem en una mena de tansemenfotisme considerant que durant tots aquests mesos de provisionalitat no s’ha pas ensorrat el món, per tant podem seguir fent la viu-viu.
Ja n’hi ha prou de ximpleries! Ens mereixem alguna cosa més que una colla d’irresponsables fent veure que treballen per al país. Us heu adonat que la paraula que més fan servir aquests dies és el verb “treballar”. Collons, quanta feina que han fet, tant treballar!