UNA DEMOCRÀCIA PLENA

Oi que, si tinguéssiu relació freqüent amb una persona que cada vegada que obrís la boca tingués la necessitat de dir que ell sempre va amb la veritat per davant, acabaríeu per sospitar que així que pugui us ensarronarà?
Vet aquí el que passa amb els polítics de la “villa y corte”: a força de repetir la lletania que Espanya és una democràcia plena i consolidada, l’únic que aconsegueixen és la malfiança dels qui hem de patir en carn pròpia la deshonestedat, la incompetència i la incoherència dels manefles de tota mena que ocupen les cúpules dels poders de l’estat.
Si fos una democràcia plena i consolidada, la separació de poders seria admirablement transparent, un extrem que no s’ha assolit ni de bon tros ateses les ingerències de tota mena del poder executiu cap al judicial i a la inversa, o del legislatiu cap al judicial amb el sidral que tenen muntat per la renovació de la cúpula dels jutges.
Si fos una democràcia plena i consolidada, el quart poder (l’informatiu) hauria fet durant tots aquests anys el que li tocava: tractar i denunciar les martingales del cap d’estat en qualitat de rei que tenia carta blanca mentre tots miraven cap a una altra banda. En lloc d’això, s’ha generat una mena de càrtel desinformatiu per manipular el poc criteri i formació de les classes més modestes de la societat.
Si fos una democràcia plena, la inspecció d’Hisenda ja hauria actuat d’ofici sobre les irregularitats del qui va fotre el camp a Abu Dhabi amb tot un reguitzell de delictes que omplirien un catàleg. En lloc d’això, han permès que regularitzés pagaments que estaven fora de termini. A qualsevol de nosaltres ens hauria caigut el pèl per 500€, però com que en el seu cas es tracta de milions mereix una altra consideració.
Si fos una democràcia plena, mai no s’hauria confós un referèndum amb un cop d’estat (rebel·lió, sedició o com collons en vulguin dir), perquè la convocatòria i realització d’un referèndum no és un delicte segons la nostra legislació.
Si fos una democràcia plena no tindríem presos polítics, ni de consciència, ni dels que compleixen condemna per criticar qualsevol dels poders de l’estat.
Si fos una democràcia plena...
Podria seguir posant exemples que ens porten a suspendre aquest estat fallit en qualsevol examen que se li practiqui, però n’hi ha tants que me n’he cansat. Al cap i a la fi, el que passa aquí no és pas tan diferent del que succeeix a Turquia, a Polònia o a Hongria. Tant els costa d’adonar-se’n als de Brussel·les?