El Seminari Vell, el del carrer Sant
Just, va quedar petit i després de la Guerra Civil es va iniciar la construcció
del Seminari Nou ran del camí que s’enfilava cap al Puig dels Jueus. Diria que
aquesta imatge és de cap a la meitat de la dècada dels quaranta perquè la
construcció estava força avançada.
La desproporció de l’edifici, atesa la
finalitat amb què es va construir, s’explica per l’enorme poder de l’església
sota el paraigua de la dictadura. El va inaugurar el dictador Franco el 1949 i
en aquella època hi havia uns 400 seminaristes, molt lluny dels 1.200 que
havia arribat a tenir durant l’època de
màxim esplendor, quan al Seminari Vell s’hi havia agregat La Panissa (antic
museu episcopal) i el Santuari de la Gleva.
Des del 1986 ja no hi ha el que
s’anomenava “fàbrica de capellans” perquè els diferents bisbats van acabar
creant un seminari interdiocesà a Barcelona que l’any passat va incorporar la
quantitat més baixa de vocacions: menys de vint.
Ara l’immens edifici acull dues escoles,
diversos cicles formatius, restaurant, allotjament, sala d’actes... i un
pàrquing de pagament que, tot i el seu preu, va de conya per als qui han d’anar
a l’antiga Aliança, ara Clínica Bayés, l’únic edifici de la ciutat d’estil
racionalista, construït el 1935 i ampliat amb un tercer pis (el que no té
balcons) vuit anys més tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada