PORTES GIRATÒRIES

Acabo d’assabentar-me que el Comitè d’Ètica municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha reprovat l’exregidora dels comuns Gala Pin.
Es veu que, en deixar el càrrec a l’ajuntament, va acceptar un lloc de treball a la Fundació Goteo, que prèviament havia rebut subvencions de la seva regidoria per un import superior al quart de milió d’euros.
Algú dirà que parlar de “portes giratòries” en aquest cas que comporta un sou mensual d’uns 1.500 € és exagerat i està fora de lloc. Si fem la comparació amb el que s’embutxaquen els recol·locats als consells d’administració de les elèctriques, el cas de la Gala Pin no té ni arrel ni fonament, és cert; però oi que sempre parlem de la importància de l’exemplaritat en els càrrecs públics? Doncs, o tots moros o tots cristians, i no hi ha res més a discutir.
Podem parlar de les dificultats de tornar a la vida laboral activa després d’un cert temps d’exercir un càrrec públic (en tinc constància per una persona propera que m’ha explicat el seu cas), però cal ser molt curós amb l’acceptació d’ofertes que es podrien interpretar com un tracte de favor per serveis prestats.
Em consta que l’exregidora ha renunciat al lloc de treball i ara es troba a l’atur, una decisió que l’honora i la redimeix de la relliscada. Que diferent del cas del Poc Honorable José Montilla quan va defensar que entrar al consell d’administració d’Enagás li permetria “aportar-hi experiència i coneixements acumulats” que en cap cas no deuen ser tècnics, atesa la seva nul·la formació universitària. Sort que em sembla que la llei li prohibeix seguir cobrant la pensió d’expresident de la Generalitat!