FOTRE EL CAMP

Jugada mestra: abans que sociates i ciutadans presentin una moció de censura per fer-me fora de la presidència de la Comunidad de Madrid, dissolc l’Assemblea i convoco eleccions. I, com que m’he ficat els “chulapos” a la butxaca amb l’arriscada i forassenyada gestió de la pandèmia, segur que milloraré els resultats i potser no hauré de dependre de cap altra força política per seguir fotent disbarats al que jo entenc que és “España dentro de España”.
La tia (IDA) és fatxenda i de vegades ens fa dubtar que tingui tots els mobles ben posats, però té una capacitat de supervivència nedant a contracorrent que em fa pensar que no és precisament estúpida.
I és que el PP fa aigües: el que els ha passat a Múrcia amenaça d’escampar-se com una taca d’oli a d’altres autonomies (excepció feta de Catalunya on són poc menys que testimonials), foten el camp de la seva seu en una maniobra per rentar-se la cara de la corrupció acumulada durant decennis, el líder (Casado) està cada vegada més qüestionat, en Bàrcenas canta la Traviata a cada sessió de judici, en Villarejo els esquitxa cada vegada que trepitja un bassal...
Quin perill hi ha en tot aquest merder? Que els de Vox, oportunistes de mena, aprofitin per escombrar cap a casa. No ho faran pas els de Ciutadans que també s’estan autoimmolant. I llavors sí, llavors tindrem un problema greu. Jo, per si de cas, em sembla que començo a fer les maletes i me’n vaig a l’Àrtic a viure amb els inuit. O potser a Austràlia que hi fa més caloreta.