CIVISME

Passejant pel caminet que hi ha vora el Gurri, a tocar de casa, ens creuem amb un noi que ha tret a passejar un gos que campa al seu aire, s’atura damunt l’herba arran del camí fressat, acota la part posterior del cos i allibera una tifarada de mida considerable; després de quedar descansat, segueix el seu amo que l’espera una dotzena de passos més endavant.
No me’n puc estar: “Ep, noi, has vist el regalet que acaba de deixar el teu company?”, li dic pensant que es donarà per al·ludit, traurà una bossa de plàstic de la butxaca i recollirà la merda acabada de dipositar.
Que t’ho creguis! Es limita a comentar: “Ho ha fet al marge, i aquí ja no cal recollir-la.”
I, ruc de mi, em quedo sense arguments. Em limito a dir-li: “No tinc cap ganes de posar-me a discutir amb tu, però que sàpigues que no hi estic d’acord.”
Segurament hauria d’haver fet foto del gos, de l’amo i de la tifa, i anar a explicar-ho a algú de la Guàrdia Urbana. Aquesta mena de gent, fins que no els toquin la butxaca, seguiran emmerdant l’espai públic sense cap mena de consideració.