NEGACIONISTES

S’ha de ser malànima de cervell buit per manifestar-se com  a negacionista en plena pandèmia mundial com la que vivim. Ahir a TV3 van fer un reportatge sobre aquesta mena de gent i em vaig negar a veure’l perquè hi ha coses que em perjudiquen molt l’estat anímic i l’equilibri emocional; deu ser que amb la punyetera pandèmia m’he tornat més fràgil i menys tolerant. En lloc d’empassar-me els exabruptes d’aquesta mena de tarats mentals, vaig optar per veure, potser per segona vegada, un capítol de “Caso cerrado” a 8TV, aquest residu del projecte mediàtic del Comte de Godó que em sembla que està a punt de canviar de mans per veure si el refloten.
Tots estarem d’acord que les farmacèutiques estan fent el seu agost, però també el deuen fer els fabricants de gel hidroalcohòlic, els de les mascaretes, fins i tot els fabricants d’electrodomèstics, que em sembla que han arribat a esgotar estocs. Però imaginar, en una mena de paranoia estúpida, que darrere d’això hi ha un contuberni universal és una miserable postura que només pot contribuir a posar pels a les rodes en la solució de la tragèdia. “No conec ningú que hagi mort de Covid”, vaig sentir que afirmava una dona en un dels tràilers de promoció del programa que van emetre durant el dia. “Doncs podries morir-te’n tu, i així faries un favor a la humanitat” vaig arribar a dir en veu alta. Us adoneu de per què em vaig negar a veure el programa?
És que resulta que no vull sentir bajanades, estupideses ni arguments ximples que em puguin avariar encara més les quatre connexions neuronals que em funcionen amb una certa regularitat.