NO HI HA MANERA!

Ahir vaig descobrir que tenim una mena de monja exclaustrada com a ministra d’Afers Exteriors, l’Arancha González Laya. De fet ja l’havia vista de reüll alguna altra vegada, però no m’havia interessat gaire pel seu tarannà. Ahir, guarnida amb un medalló de la mida d’un plat de postres que duia dos lloros pintats, es va despenjar amb un missatge antieuropeu i tan autàrquic com ho podia ser en temps de la dictadura i va llançar als quatre vents: “Los problemas de Catalunya se resuelven en España, no en Europa”. Tot això amb una cara de satisfacció evident que celebrava l’aixecament de la immunitat parlamentària a en Puigdemont, en Comín i la Ponsatí.
Ja em direu quina diferència hi trobeu entre un govern del PSOE i un del PP, després d’aquesta sortida! Amb personatges d’aquesta mena no hi tenim res a fer, i és el que més abunda, són els que es neguen a acceptar la nostra realitat i, en lloc de fer passes per gestionar-la negociant, es limiten a negar-la.
Quina sort que la mateixa informació venia contrastada des de Brussel·les amb declaracions dels tres afectats. Em quedo amb la fina ironia de la Clara Ponsatí, que va recordar-los els problemes de l’Armada Española a Flandes. Aquest torpede per sota de la línia de flotació (es nota que vaig fer la mili a la marina) em va encantar!
Per cert, quina coincidència més casual el fet que paral·lelament a l’aixecament de la immunitat parlamentària dels exiliats es produís també la revocació del tercer grau als presos polítics de Lledoners! No tenen la més mínima vergonya.