ARAN DEL DIA DE LA DONA

Ahir es va celebrar el Dia de la Dona. Malament quan a algú, alguna activitat, algun fenomen... se li ha de dedicar un dia de forma expressa. Significa que durant un dia ho tindrem present, farem examen de consciència, acte de contrició i demanarem que ens perdonin els pecats acumulats, però no crec  ni que arribem a complir la penitència que ens mereixem.
Estic convençut que si tots els homes que ahir van fer declaracions a favor de la igualtat, contra el masclisme i a favor del feminisme ho tinguessin present durant tot l’any, no caldria dedicar un dia a la reivindicació del paper de la dona en la societat. A més, hi ha tants “dies de...” que s’acaba banalitzant el seu significat. Si fins i tot hi ha el “Dia de la Croqueta” (16 de gener, per als qui us interessi)!
En fi, que ja està, que ja ha passat i s’han fet les manifestacions (allà on els han deixat) i tornem a la normalitat de cada dia. Per cert, vaig sentir l’opinió d’una noieta que es manifestava per Barcelona i responia a la pregunta d’una periodista amb aquests termes: “Ho faig en contra d’una societat patriarcal que m’oprimeix i no em deixa ser lliure”. Immediatament vaig pensar que caldria demanar-li què entenia per “societat patriarcal”, demanar-li que posés exemples de l’opressió que pateix i que definís el terme “ser lliure”. I és que els lemes estan bé, però tendim a convertir-los en lletania i oblidar-ne el significat.
Per la meva part, com que em sento ridícul emetent proclames, prometo deixar de fer el comentari: “Segur que és una dona”, cada vegada que haig de fer una maniobra per esquivar un cotxe aparcat en doble línia perquè la seva propietària ha baixat a comprar la barra de pa.