EL PASSEIG

Aquí no hi havia cotxes, només tartanes i carros, i la gent podia passejar tranquil·lament pel mig del carrer pavimentat amb llambordes. Fixeu-vos en l'artístic fanal de l'esquerra que em fa pensar en els modernistes que hi havia al passeig de Gràcia de Barcelona. Hi havia arbres que feien ombra i la mainada hi podia sortir a jugar sense cap perill. Ignoro la data, però sembla del primer quart del segle passat.
La foto està tirada des de la plaça Santa Teresa i a mà dreta hi ha Ca l’U. Tot i que el rètol diu Rambla del Carme, ara és la del Passeig. 
Aquest era el trajecte que de menut feia cada matí a peu per anar a classe als Maristes, al carrer de Gurb. Agafava el cotxe de línia de Roda a Sant Francesc s’hi Moria i em deixava al capdamunt del Portalet. Males llengües diuen que en aquest escàs camí de mig quilòmetre m’entrebancava amb tots els pots d’escombraries que trobava a la vorera. Potser era degut al fet que només d'enfilar-me al vehicle ja em marejava, però més aviat penso que, badoc de mena i venint de pagès, tot el que tenia al voltant devia cridar-me poderosament l’atenció, tret dels pots de llauna que es trobaven massa avall per poder-los ullar.
Aquest espai públic ara el trobo extraordinàriament fred, resulta ampli, però sense personalitat. El fet d’haver plantat arbres de creixement lent només a la banda de dalt (justament la que sol tenir ombra dels edificis) i a la vorera de la banda baixa converteix l’esplanada de pedra en un forn a l’estiu i convida a caminar arran de paret. Ja sabem que els arbres a l’entorn urbà solen ser motiu de conflictes i controvèrsies (recordem els de la rambla de l’Hospital), que malmeten el paviment de les voreres i cal fer manteniment, però una mica més de verd ens faria la vida més agradable.