Aquesta mitja dotzena mal comptada
de lloses colossals i extemporànies
que temps ha plantaren amb misteri
al bell cim del pujol sovint tan solitari
ens parlen d'un pretèrit aliatge
de la nostra terra somiant sota la boira
i el cel blau de les tardes estritllades.
(De "Senet de Llac" a CONCERT PER A PLOMA I VEUS TRENCADES)
Les Lloses que li han dat nom
semblen, talment, de ciclòpiques,
los palets amb què Rotland
jugava a l’estre alguna hora.
Més no les pujà Rotland,
ni tampoc lo Gira-roques,
ni el gegantàs del Farell,
sinó una santa pastora,
la pastoreta del Puig
d’aqueixos marges viola.
("El dolmen de Puigseslloses" JACINT VERDAGUER)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada