Microconte de confinament, 27

ANISAKIS

(Per a la M. Rosa Cerdà, que em va proporcionar la idea amb un comentari seu)

Què voleu que us digui! Jo des de petita he pujat amb costums arrelats i, encara que a aquestes alçades de la meva vida ja només crec en la raça humana tot i que de vegades em costa una mica, això de l’abstinència per Setmana Santa a casa sempre s’ha fet. Vull dir allò del bacallà amb samfaina, panses i ou dur. Però aquest any, amb la murga del confinament m’he tornat una mica gandula, ves per on! Deu ser que com menys fas menys ganes tens de fer. La qüestió és que he decidit fer esqueixada de bacallà, que pel cas ve a ser més o menys el mateix. I ja posats a estalviar-me feina i maldecaps, fins i tot he comprat el bacallà esqueixat i dessalat.

A mig matí, per allò que diuen que qualsevol plat, ni que sigui fred, si es fa amb estona per endavant, acaba integrant molt millor tots els sabors, vaig per feina. Escaldo els tomàquets, els pelo, en trec les granes i els tallo ben menuts. Rento la ceba i la deixo cinc minuts amb aigua i vinagre perquè perdi la fortor, després la tallo en juliana. També tallo mig pebrot vermell a daus ben petits. Ho barrejo tot en un bol i em disposo a afegir-hi el bacallà. Obro la tapa de la safata per passar-hi una mica d’aigua, perquè sempre el troben massa salat. I sorpresa! Davant els meus ulls astorats i la meva expressió de fàstic, un anisaki blanc, lluent, es belluga entremig dels esqueixos com si es trobés al menjador de casa seva. I no està sol, eh! Un parell de més petits li segueixen els passos.

Emprenyada, perquè el confinament fot, però més encara si et proporciona aquests atacs a traïció, reboto el contingut de la safata al pot de les escombraries i crido en veu alta:

–A la merda l’abstinència! Avui toca botifarra a la brasa amb amanida, encara que sigui Divendres Sant!

–Què et passa? –interroga el meu home mentre entra a la cuina amb una escarola que ha anat a tallar a l’hort.

–Res, res, canvi de plans per dinar.

I deso el bol a la nevera. A l’hora de dinar ja hi afegiré una mica d’escarola, unes quantes nous i un grapat d’olives.