POBRA FILOMENA!
“Renoi, quina taula més ben
parada! Ves que no tinguin convidats, avui. I ja seria hora de poder veure algú
diferent en aquesta casa. Quin avorriment, amb aquestes cares llargues tot el
dia rondant com ànimes en pena! Ah, no. Només dos plats. Deuen celebrar alguna
cosa important, perquè han posat la vaixella nova. I copes... Quant feia que no
veia copes en aquesta taula? (...) Però si ella s’ha mudat i tot. I ell s’ha
arribat a treure el xandall i s’ha dignat posar-se texans i camisa! Definitivament,
avui hi ha festa gran. És important gaudir de novetats a la vida, altrament tot
es tenyeix d’una mena de monotonia grisenca que acaba deprimint. Té, fins i tot han encès
el llum gran del sostre. Merda, em sembla que m’ha descobert! Em mira i surt
corrents. Filomena, cames ajudeu-me! Amaga’t rere el moble, que porta males
intencions. Ja hi tornem a ser. Porta el plomall de colors. Apa aquí! La feina
de dos dies a prendre pel sac. Ja és la tercera vegada que m’ho fa. Quin poc
respecte per la propietat aliena. Au, Setmana Santa, dejuni i abstinència. Dos
dies més sense tastar res. No t’hi estaries tu en dejú, no, malànima. (...) A veure
si s’ha calmat la cosa. Han començat a sopar, per tant puc anar a fer un tomb.
Si més no estiraré les cames. Merda, merda, merda! M’ha clissat. Ara sí que he
begut oli. On va amb aquest pot? Això té tota la pinta de ser perillós. Filomena, resa. Arrrgh!”
–Collons d’aranya! A veure si ho
he resolt d’una vegada per totes! –fa ell amb el punt de satisfacció de la
feina feta.
–Aquests dies de confinament t’estan
desvetllant instints salvatges. Tu més aviat eres de respectar qualsevol forma
de vida –comenta ella amb un somriure a la cara–. Si fins i tot obries les
finestres perquè les mosques poguessin marxar.
–Totes les coses tenen un límit. Aquesta s’estava
fotent de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada