Microconte de confinament, 28

UNA CARTA

Senyor Coronavirus,

T’escric aquesta carta perquè ets una mica com els Tres Reis, que no se’t veu per enlloc, però renoi si en fas de feina! I com que a ells els escric cada any una carta, he pensat que amb tu també em podria servir.

Ara et confessaré una cosa. El dia que ens van dir que tancaven l’escola per culpa teva, vaig pensar: “Iupi, vacances!” Però quan va arribar dilluns i vaig haver de quedar-me a casa, ja no ho tenia tan clar. La veritat és que de seguida vaig començar a enyorar les meves amigues de classe. Pensa que fa un mes que només les veig amb el mòbil del meu pare.

Quan em van dir que t’havies emportat el meu avi, em vaig enfadar molt amb tu. Ja sé que estava malaltó, pobret, però me l’estimava molt i sempre m’explicava coses de quan era petit. Ara la iaia s’ha quedat sola i està molt trista. I també fa molts dies que no la veig. Bé, si que la veig, però amb el whatsapp que no és ben bé el mateix. I trobo a faltar que m’abraci i que m’ompli de petons, perquè ella és molt de fer petons, tant que a vegades atabala, però ara els trobo a faltar, ves per on.

A veure, que no tot és dolent, eh! Com que no hi ha gent ni cotxes pels carrers, els ocells s’acosten a la terrassa de casa, i mai no n’havia sentit a cantar tants. I una altra cosa: he descobert que el pare, a més de treballar, també sap jugar. I això m’agrada.

El que no m’agrada gens és que ja porto més d’una setmana sense tenir la mare a prop. S’ha quedat a viure a la residència dels avis on treballa perquè es veu que n’hi ha molts de malalts i els ha de cuidar. Ja ens truca cada dia, i ens explica que està bé, però jo veig que està trista i no m’agrada. Pateixo una mica per ella.

Escolta, no li facis mal a ella, que és molt maca i sempre ajuda a tothom. I els avis de la residència la necessiten i nosaltres també.

I ja posats, et voldria demanar una altra cosa. Que te n’anessis, que toquessis el dos, que diu el pare, que ja has fet prou la murga, que ens deixessis en pau d’una vegada.

A veure si em fas cas. Ara no se m’acudeix res que em faci més il·lusió que això. Seria el millor regal d'aniversari que podria tenir la setmana vinent.

Paula.

P.D.: Ah, no cal que tornis l’any que ve! No facis com els Tres Reis que sempre tornen el mateix dia.