SOMIATRUITES
Em poso davant l’ordinador i començo a teclejar. Avui tinc
bones vibracions i el relat es desenvolupa a raig, sense aquelles pauses que
imposa la necessitat de pensar per on vols portar el fil narratiu. És una
sensació d’allò més gratificant comprovar com són els propis personatges que
prenen vida i et diuen el que volen fer. Qualsevol escriptor, ni que sigui un
amateur com jo que juga a segona regional, desitjaria gaudir d’aquesta sensació
cada vegada que s’enfronta al malson de la pàgina en blanc.
El temps passa sense que me n’adoni. De sobte l’argument es
recargola una mica i pren un gir inesperat, d’aquells que un bon lector aprecia
en un relat que atrapi. I segueixo redactant sense treva amb la seguretat que dona
haver decidit d’antuvi el desenllaç, perquè d’aquesta manera ets plenament
conscient d’on vas i no t’empatolles amb moviments erràtics que maregen la
perdiu.
Que el protagonista vol plegar veles? No, no m’ho pot fer,
això, ara. Vinga, xicot, ara t’engego mitja dotzena de raons per les quals no
em pots deixar penjat. I que te les doni aquella noia que encara tens per amiga
de plena confiança. (...) Ho veus com no era tan difícil, el que passa és que
ets un exaltat i t’he d’anar arrodonint una mica perquè ara m’adono que
resultaves massa pla. I ara una trucada. No te l’esperaves, eh? Au, què faràs
ara?
Porto tres hores davant la pantalla. A l’angle inferior
esquerre hi apareix la indicació “PÀGINA 32 de 32 12347 PARAULES”. Inaudit! Tant pel temps que
hi he dedicat sense aixecar-me ni un sol cop per anar a respirar aire pur a la
terrassa, com pel nombre de pàgines redactades...
. . .
És ben bé que qui té gana somia llonguets! Siguem sincers, perquè la realitat és
ben altra. “Llàgrimes eixutes”, la novel·la que fa un any que em porta de
corcoll, està encallada a la pàgina 76 sense que hi hagi manera de saber cap on
fer-la anar. Des de fa dos mesos, però sobretot d'ençà que va començar aquesta merda de confinament, soc incapaç d’escriure res més enllà del microconte
que cada dia comparteixo amb vosaltres. I encara sort! Preneu-ne la bona
voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada