XERRERA
“El que sents, nena. No sé com em vaig poder enamorar d’ell.
(...) És que em té fregida. Ja no és una cosa d’aquelles d’engegar-lo a la
merda i ja t’ho faràs, és que em comencen a aparèixer instints assassins. (...)
No exagero, no. Gens ni mica. Sort que no entro a la cuina, que és on hi ha els
ganivets. (...) Perquè això és cosa seva. Oi que no toca la rentadora ni la
planxa? Doncs “quid pro quo”. I la compra, també competència exclusiva seva.
D’aquesta manera el perdo una bona estona de vista. (...) Em fa rentar les mans
deu cops cada dia pel cap baix. Porta una ampolla d’esperit de vi a la butxaca
i amb un drap va fregant tot el que veu que toco. (...) Em volia fer posar
guants per dintre casa. Ja em va costar acceptar la mascareta, però guants? Fins
aquí podíem arribar! (...) Sempre ha sigut força aprensiu, què t’haig de dir!
Però és que això d’ara ratlla la psicosi. I tot perquè fa tres setmanes vaig
anar al CAP a fer les receptes. (...) Que fa tres setmanes, i no he tingut ni
dècimes de febre. Com vols que estigui contagiada? (...) Tocar-me? Què dius,
beneita! Si tinc un complex d’empestada que no me’l llevaria ni amb lleixiu, i
mira que a casa en tinc un magatzem. (...) T’asseguro que si això dura gaires
dies més aquí hi haurà una tragèdia. Sortirem al telenotícies. (...) T’haig de
deixar, que sento el pany de la porta. Ja ha tornat de comprar el pa. Demà et
truco a la mateixa hora.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada