(La darrera d'aquesta sèrie)
TREURE ELS DRAPS BRUTS / no haver trencat mai un plat
Mentre m’anava empassant el reportatge que TV3 va emetre per recordar-nos el passat esclavista d’alguns membres notables de la societat catalana, gràcies als quals lluïm un envejable patrimoni modernista, m’anava envaint un profund sentiment de vergonya, malgrat que essent d’origen humil i de pagès és altament improbable que cap dels meus avantpassats tingués res a veure amb aquesta barbàrie que vam seguir practicant quan s’havia abolit arreu. Ni el fet de trobar-hi els cognoms Vidal Quadras no va aconseguir apaivagar gens aquest sentiment.I vaig pensar que no s’hi val a blasmar els espanyols com a genocides, i recordar-ho sobretot cada 12 d’octubre, fent com si nosaltres fóssim els pobres dissortats que sempre han llepat i que no han trencat cap plat. En tot cas, sí que cal reconèixer que els països que disposen d’estat han tingut sempre més possibilitats d’amagar la merda sota l’estora, i aquest no és precisament el nostre cas, però que et treguin els draps bruts serveix si més no com a lliçó d’humilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada