FRASES FETES (48)

EMBOLICAR LA TROCA / qui no té feina el gat pentina / no tenir paraules

Tot el tema LGTBIQ+ (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i altres que encara no s’han descobert a si mateixos) ja de per si mereix un estudi detallat i potser em convindria fer un curs de comprensió de qüestions de gènere i orientació sexual amb l’afegit de prevenció de riscos fòbics. Penso que hauria de ser del mateix tipus que es fan per a manipuladors d’aliments i prevenció de riscos laborals. Altrament, si tracto el tema, segur que hi fico la pota fins a genoll i acabo tractat de masclista i LGTBIQ+fòbic. Per tant no entraré en raonaments sobre aquesta qüestió i em limitaré a dir que sóc força carcamal, com correspon a la meva edat, i em sorprèn tanta varietat de consideracions, sentiments i orientacions de gènere i sexuals, però les respecto totes aplicant la simple fórmula que tothom té dret a la pròpia identitat, sense cap mena d’excepció.
Però el que m’ha sorprès, i que m’ha fet pensar que hi ha gent amb poca feina que es dediquen a pentinar el gat i embolicar la troca, és el canvi de terminologia que s’ha aplicat al Codi Civil per referir-se a qüestions de paternitat i filiació. Resulta que dues paraules tan maques, significatives i estimades com són “pare” i “mare” ja no defineixen el seu concepte i han d’anar amb l’afegitó: progenitor gestant i progenitor no gestant. No tinc paraules! Com més hi penso més estúpida trobo aquesta terminologia.
Tants problemes per acceptar que les referències nominals masculines són genèriques i per tant inclusives dels dos gèneres, i el problema es pretén resoldre esmentant els dos termes i fent frases cada vegada més llargues i carregoses perquè els queer tampoc no ho accepten i s’ha d’inventar un mot amb una flexió que contradiu tota la morfologia de la nostra llengua, i ara resulta que troben normal l’expressió “mare o progenitor gestant”?
Han pensat en la terminologia que caldrà aplicar en el cas dels pares adoptius? Perquè resulta que no són ni progenitors ni cap dels dos ha gestat el fill en qüestió. Penseu en l’enorme varietat de famílies que existeix i us adonareu de les dificultats de referir-se a una mare soltera que ha decidit adoptar un fill, per exemple.
Insisteixo, són ganes d’embolicar la troca. Hi ha fills que tenen pare i mare, d’altres que tenen dos pares, d’altres que tenen dues mares, hi ha pares i mares sols que exerceixen la paternitat sobre un fill parit o adoptat, i no veig que sigui difícil d’entendre i d’acceptar. I ja sé que en aquest paràgraf només m’ha sortit el terme masculí “fill” i “fills”, però quan he intentat afegir-hi el femení perquè ara s’imposa aquesta moda m’ha sortit massa complicat. I jo ja tinc una sintaxi prou complexa.