VEURE’S VENIR / ser de traca i mocador / dir amb la boca petita / ficar el dit a l’ull
Que “Alcarràs” no obtindria cap significació important als Goya era una cosa que ja es veia venir. Però que la guanyadora del certamen de Berlín, el premi a la millor direcció als Feroz, i la pel·lícula representant del cinema espanyol als Òscar no hagi obtingut cap reconeixement és de traca i mocador.Busqueu-hi les excuses que vulgueu: que la pel·lícula ja portava un any de recorregut als cinemes, que aquest any l’elenc que s’hi presentava era excepcional, que el sistema de votacions que només coneix el notari que certifica afavoreix que passin aquestes coses, que l’acadèmia té membres vitalicis que són una colla de carques, etc.
Però n’hi ha dues que planen per damunt de tot aquest reguitzell i que es diuen amb la boca petita. La primera és que als professionals del cinema (actors sobretot) d’aquest país els va caure com una coça als collons que els actors protagonistes de la pel·lícula no fossin professionals. L’altra, i aquesta la considero la més important, és que la producció era catalana i que estava rodada íntegrament en català.
La indústria espanyola del cinema, centralitzada a Madrid, no veu amb bons ulls la revifalla del cinema català d’aquests darrers anys. I tant li fa que es creïn obres que tot i el baix pressupost aconsegueixen resultats increïbles, tant artístics com econòmics. No perden cap ocasió per ficar-nos el dit a l’ull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada