HAVER-HI DOBLE VARA DE MESURAR
No entrarem a discutir la conveniència o la qualitat artística de l’espot publicitari que la Comunidad de Madrid va perpetrar per promocionar-se turísticament. El fet de triar Mario Vaquerizo com a cambrer ja diu força coses sobre l’invent en qüestió.
El que resulta interessant és la despesa que li va suposar a les arques de “España dentro de España” en paraules de la IDA que, tot i no ser desmesurada, es va fraccionar en quatre contractes diferents que no superessin els 15.000€ per estalviar-se de fer concurs públic. El primer contracte amb Mario Vaquerizo, que va cobrar el triple que l’actriu professional que interpretava una empresària. El segon en part a l’actriu en qüestió i la resta amb una empresa de la seva propietat. El tercer a una empresa que va fer el guió. El quart a l’empresa que va fer la realització. Casualment la tercera i quarta empreses són propietat del mateix personatge.
Per poc que conegueu el sistema de funcionament dels ajuntaments, convindreu amb mi que aquesta pràctica de fraccionar contractes està molt estesa. I vet aquí que em sembla recordar que aquest fet és el que ha portat la Laura Borràs, personatge que no em cau precisament gaire bé, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya després de ser cessada com a presidenta del Parlament.
Encara no me n’havia adonat, però deu ser que en aquest país hi ha doble vara de mesurar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada