ENS FALTEN SAVIS I ENS SOBREN SABERUTS, 2
La mort de Josep M. Espinàs als 95 anys ens ha deixat una mica més orfes de savis. Hem perdut un mestre que sabia escoltar i que sempre va estar al servei d’aquest país. En paraules de Salvador Espriu, era un dels que han “viscut per salvar-vos el mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa, / perquè seguíssiu el recte camí / d’accés al ple domini de la terra.”Era un dels pares de la Nova Cançó, fundador de Els Setze Jutges, escriptor i periodista que coneixem sobretot pels seus llibres de viatges “A peu per...” Havia rebut tots els reconeixements que com a país li podÍem atorgar: “Creu de Sant Jordi”, “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”, “Medalla d’Or del Parlament de Catalunya”, “Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya”...
Persona de tracte amable, raonament esmolat i fina ironia, durant vint anys va publicar un article diari a l’Avui.
Quedeu-vos amb un dels seus raonaments que ens convindria aplicar més sovint: “Jo no vull que m’entenguin els castellans. Els francesos tampoc entenen els italians. Jo només vull que em respectin."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada