MOSSEGAR-SE LA LLENGUA / haver-n’hi per tirar el barret al foc
Llegeixo els beneficis que els bancs han obtingut durant el darrer exercici i m’haig de mossegar la llengua. Em limitaré a dir que el terme “usurers” ja no serveix per definir-los perquè han ultrapassat tots els límits que ens oferia el nostre diccionari.O sigui que augmentant els interessos dels préstecs i les hipoteques, reduint despeses de personal i serveis als clients, i cobrant comissions fins i tot per obrir la porta han aconseguit uns beneficis de rècord. I tot això tenint en compte els sous dels alts càrrecs que són immorals i escandalosos. N’hi ha per tirar el barret al foc.
Ara em sembla recordar que els partits de dretes i els de més a la dreta d’aquest país estaven en contra de l’impost especial a les entitats financeres. En tot cas s'han retratat solets. Ignoro quin era el seu raonament, però segur que era cínic i pervers.
Com també resulta d’un cinisme monumental que un conseller delegat d’un d’aquests immorals negocis econòmics digui que el fet que els bancs augmentin els beneficis és una molt bona notícia per als soferts clients.
Només ens queda aquell trist consol de les paraules de Jesús: “És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu” (Mateu, 19, 23) Oi que feia temps que no ho sentíeu? Ja ho sé que és un trist consol, sobretot per als escèptics com jo en tot allò que fa a la religió i al més enllà, però no se m’ha acudit cap altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada