ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 124

“GANSAIA”

Del fil d’empalomar també en podem dir “gansaia”. Es tracta d’un fil més gruixut que el de cosir i més prim que el que entenem com a cordill.
També se’n deien gansaies de les nanses o orelletes de les espardenyes per on es passava la veta.
La paraula ve del germànic “wind” que denominava el vent, però també el gos llebrer o corredor; afegint-hi “sail” amb que es referien a una corda. En sentit estricte: cordes de menar gossos, però més endavant també s’aplicava a les de lligar les veles de les naus.
“Porta’m un parell de pams de gansaia que vull mirar si puc tornar a cosir la nansa en aquesta senalla.”