“BRILLO!”
Exclamació per a demanar que algú s’afanyi, per a exigir-li rapidesa en l’acció; briu. Podria semblar un castellanisme afegit sense miraments, però és perfectament correcta.
La paraula ve de “briós” (animós) i una ultracorrecció li va afegir “ll” per influència de “brillar”, que ve de l’italià “brillare” i té un origen expressiu.
“Apa vinga, brillo, que farem tard!”
“Amb aquests aires no acabaràs fins la setmana que ve. Una mica de brillo!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada