ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 109

“ENFERRITJAT”

Diem que estan enferritjades quan dues peces metàl·liques queden travades una dins de l’altra, o quan un mecanisme queda encallat per l’acció de la pols o la humitat que l’ha rovellat.
És una paraula que s’està perdent en benefici d’altres com encallat, clavat, bloquejat que no tenen la preciosa sonoritat d’aquesta.
La paraula és derivada de ferritja nom amb què es designa les petites partícules metàl·liques que surten de llimar o serrar una peça metàl·lica.
La paraula ve del llatí “ferrigo –iginis” que ja tenia aquest significat.
“Mira a veure si pots obrir aquest pany. Em sembla que s’ha enferritjat i s’ha de fer molta força.”