ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 122

“ENREVEIXINAR-SE”

Aquest verb s’aplica al fet que una cosa flexible o laxa es torni rígida. En cert sentit figurat també pot indicar que algú que estava pioc s’eixoriveix. Encara hi ha un altre sentit figurat per dir que algú s’emprenya.
És un mot derivat de “reveixí” que es refereix a una mata o floc de cabells que creixen en direcció contrària a la normal. La mateixa paraula també es refereix al típic repeló que apareix al costat de les ungles de les mans.
“En sortir de la piscina, tenia els mugrons d’allò més enreveixinats, i en veure que la miràvem va córrer a tapar-se els pits amb les mans.”
“Quan va sentir que parlaven malament del seu germà es va enreveixinar com una mala cosa.”