ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 127

“DELER”

Tot i que ara ens pot semblar una mica massa culte, es tracta d’un mot perfectament acceptat en llenguatge col·loquial. Significa desig, anhel, passió que es posa per aconseguir alguna cosa. Segurament es fa servir més el verb "delir-se" quan parlem que algú "es delia" per una cosa que li agradava molt.
Ve del llatí vulgar “delerium" i procedia del clàssic “delírium” (deliri). De la mateixa arrel llatina venen termes com adelerat, delejar, delerós i delirar.
“Només el movia el deler de poder retrobar-se amb la Maria, a qui feia més de dos anys que no veia, d’ençà que havia fugit a França aquell febrer del 39.”