dilluns, 12 de setembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 116

“TANOCA”

Quan apliquem aquest mot a una persona és per indicar que es tracta d’un babau, d’un curt d’enteniment.
Segurament ve de l’occità “tanocco –oque” nom amb què es designava un tros de fusta. Però també pot venir del cèltic “tannos” amb què es coneixia el roure. En tot cas sempre parlem de fusta per allò de ser dur de cap, obtús, toix...
“Era tan tanoca que tothom el feia beure a galet i s’empassava totes les guatlles que li fotien.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada